Les mostres de teixit s’obtenen de biòpsies, peces de quiròfan o autòpsies. Són mostres excedents del procés diagnòstic i es poden preservar en diferents formats:

• Teixit parafinat: és el format clàssic per realitzar un diagnòstic gràcies a la seva facilitat de processat i emmagatzematge a temperatura ambient. La morfologia del teixit es preserva intacta, per tant, és útil per fer tincions histoquímiques i immunohistoquímiques. Actualment, gràcies a l’optimització dels kits comercials d’extracció de DNA i RNA, també s’utilitza en tècniques de biologia molecular tot i que s’ha de tenir en compte la possible degradació dels àcids nucleics.

• Teixit congelat (en OCT o flash frozen): és un format que s’utilitza per fer recerca ja que preserva biomolècules com el DNA, l’RNA i proteïnes i, per tant, permet fer anàlisis genòmics, transcriptòmics o de proteòmica. El teixit es submergeix en el medi d’Optimal Cutting Temperature (OCT) o directament en nitrogen líquid (flash frozen).

• Teixit en fresc: els protocols de recollida són variables i s’adapten a les necessitats de cada projecte. El format permet no fixar la mostra i, per tant, poder fer aïllaments o cultius cel·lulars.